Translate

viernes, 8 de junio de 2012

El cor grec, el talent rus

Sense veure els partits sencers de la primera jornada, sí que en trec algunes conclusions. Grècia, sense capacitat d'elaborar arguments ni precisos ni farragosos, continua apel·lant a l'esperit d'aquell equip que miraculosament va fer campió Otto Rehhagel a Portugal. Al preu que va el combustible, impressionant l'actuació de Karagounis, tot i fallar un penal. Sense res, Grècia té l'orgull ferit d'un país rescatat, i només amb això ha acabat apagant la flama d'un dels amfitrions, l'espurna de Lewandowski i companyia, una Polònia que beu del regenerat futbol alemany però amb uns fonaments molt més tous.

Foto de As.com
A l'altre partit, senzillament espectacular el potencial rus per jugar al contraatac, amb tres o quatre jugadors superdotats que ho fan tan bé com a passadors que com a rematadors: Arshavin, que no se sap ben bé si juga una fase final de l'Eurocopa o passeja el gos fins que canvia de ritme i el cervell li fa saltirons rere el cabell ros; Dzgoev, Kerzhakov, Pavlyuchenko. Els futbolistes palpitants que van sorprendre tothom el 2008, amb l'afegit d'un Kokorin que si té minuts pot ser una gran sensació, i amb més rigor tàctic per equilibrar la devaluació del factor sorpresa. Oco amb Rússia. La República Txeca va posar el cor, com Grècia, però va fer curt. El discurs liderat per Baros i Rosicky ja no s'aguanta per enlloc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario